14: Mots, mots i més mots

Easy Catalan Podcast

www.easycatalan.fm

Descarrega la transcripció

Notes del programa

La Sara ensenya català a la Universitat de Grenoble, a França, i des de fa un temps també forma part de l'equip d'Easy Catalan. Amb ella comentem alguns mots catalans que ens semblen especialment bonics, curiosos o singulars. També repassem la figura i l'obra de Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana. Som-hi!

  • enraonar: parlar, discutir, examinar, etc., en una conversa.
  • andròmina: moble, estri, objecte, etc., atrotinat, inútil.
    Al Mercat dels Encants s'hi poden trobar moltes andròmines.
  • ruixada o ruixat: pluja d'intensitat forta i de durada curta.
  • galipàndria: refredat fort.
  • llúdriga: mamífer carnívor, d’orelles petites, cos prim, potes curtes, pèl espès i finíssim, que viu a la riba dels rius i rierols i es nodreix de peixos.
    Article de la Viquipèdia
  • renec: paraula grossera, malsonant o indecent usada com a interjecció.
  • rondinar: murmurar manifestant desgrat, disconformitat, malcontentament.
  • llaüt: instrument músic de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes.
    Vídeo Aprèn a pronunciar la LL (canal de YouTube d'Easy Catalan)
  • fressa: soroll continuat (de l'aigua, d'una multitud de persones, d'animals, del vent…).
  • baldufa: joguina de fusta en forma de pera, acabada en una punta de ferro, que es fa giravoltar sobre aquesta punta amb un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill prèviament enrotllat.
    Article de la Viquipèdia
    Expressió relacionada: fer anar/ballar com una baldufa ('fer anar algú d'un lloc a un altre', 'dominar algú fent-li fer el que hom vol').
  • dolçaina: instrument de vent, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble.
    Vídeo de YouTube
  • eriçó: mamífer insectívor, amb la part superior del cos recoberta de punxes, que es defensa tot enrotllant-se i formant una bola plena de punxes.
    Article de la Viquipèdia
  • carquinyoli: pasta seca i dura elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles.
    Recepta del programa Cuines de TV3
  • gínjol: fruit comestible de color rogenc de la grandària d'una oliva.
    Expressió relacionada: estar més content que un gínjol ('estar molt content, eixerit o alegre')
    Entrada del blog vadegust
  • espiadimonis: insecte volador que té l'abtomen allargat i de colors lluents i virolats, els ulls molt grossos, i que sol voletejar a prop de llocs on hi ha aigua.
    Imatges de diferents espiadimonis
  • brúixola: instrument basat en les propietats dels imants que serveix per a orientar-se.

L'expressió de la setmana

  • Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança. —Pompeu Fabra i Poch

Easy Catalan recomana

Transcripció

2:07 Andreu:
Iep! Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i avui voldria començar donant-vos les gràcies a tots els que ens escolteu i que ens envieu comentaris i preguntes a través de les diferents xarxes socials. La veritat és que és increïble pensar que això que gravem, cadascú des de casa seva i en el nostre temps lliure, després ho escolteu vosaltres, la majoria dels quals no us coneixem, però que sabem que hi sou, que esteu repartits per tot el món i que ens feu confiança escoltant-nos episodi rere episodi.Així que, primer de tot, moltes gràcies de tot cor, i aprofito per recordar-vos que ens encanta conèixer les vostres històries relacionades amb el català, així que si voleu explicar-nos com vau començar a aprendre'l i per quin motiu, o si teniu dubtes lingüístics o si voleu proposar-nos temes per a futurs episodis, ens podeu escriure o enviar-nos notes d'àudio a podcast@easycatalan.org o a través de les xarxes socials.I una altra cosa que volia comentar abans de començar és que aquí, en el podcast, intentem parlar sempre a un ritme moderat perquè ens pugueu entendre bé. Però això no és tan fàcil com sembla, i de vegades pot ser que ens accelerem. O també pot passar que us costi d'entendre algun convidat perquè no esteu acostumats a la seva manera de parlar. En aquests casos, si us feu membres de Patreon amb la subscripció de podcast, podreu accedir a les transcripcions completes de tots els episodis, i d'aquesta manera podreu seguir tot el que diem paraula per paraula. I a més a més, també ens ajudareu a continuar millorant la feina que fem.I dit això, ara sí, comencem!En l'episodi d'avui la Sílvia tampoc ens acompanya, però no us preocupeu, que tampoc estaré sol. Avui tinc amb mi la Sara, que és una persona que es va incorporar recentment a l'equip d'Easy Catalan. Bon dia, Sara, com estàs?
2:08 Sara:
Hola, Andreu, què tal?
2:08 Andreu:
Molt bé. Escolta, presenta't una mica perquè els nostres oients sàpiguen qui ets. A què et dediques, on vius…?
2:17 Sara:
Bé, jo soc la Sara i soc de Sant Feliu de Guíxols, un poblet molt petit de la Costa Brava, per la zona de l'Empordà. I soc professora de català, i de llatí, també, a secundària. Per tant, a l'educació secundària obligatòria. Ara, però, faig de lectora, és a dir, professora de català, a França. És a dir, que visc aquí, a França, a Grenoble, i treballo a la universitat.
2:43 Andreu:
Uau! Molt bé. I quants alumnes tens, de català?
2:46 Sara:
Doncs aquest any de moment en tinc una vintena. Vint alumnes, més o menys, al primer nivell, i estan molt motivats i desitjant començar aprendre català.
2:58 Andreu:
Primer nivell vol dir que comencen de zero?
2:59 Sara:
De zero, sí.
3:26 Andreu:
Uau, que bé! Fantàstic. Doncs, Sara, potser un vídeo que podries ensenyar als teus alumnes és l'últim que vam publicar, que és el de les deu paraules més boniques del català, i així potser encara els engresques més a aprendre la llengua.
3:17 Sara:
I tant! Alguns ja són molt fans d'Easy Catalan, i com no, també del podcast, així que de seguida que pugui els ensenyaré aquest vídeo.
3:26 Andreu:
Molt bé. La veritat és que és un vídeo que està anant força bé, que ha rebut comentaris molt positius. Per exemple, hi ha un comentari d'un tal Juan Suárez, que diu: "Ja tinc tips…", consells, no?, "per enamorar un noi que compleixi el meu somni de viure a Barcelona".
3:45 Sara:
Que enamoradís! Jo en tinc un altre, del Pedro, que diu: "Per mi, la paraula més bonica del català és 'bonic'". Diu que és brasiler, i que per això, diu "bonito", o "bonita", "i es tracta, evidentment, d'una de les paraules més utilitzades aquí quotidianament". Diu: "Sempre que escolto un català dir 'bonic'", diu que la diferència, que li sembla "molt molt bonica".
4:08 Andreu:
Valgui la redundància. [Oi tant!] I escolta, Sara, i a tu, quina paraula del vídeo és la que t'ha agradat més?
4:16 Sara:
Ai, a mi m'agrada molt la paraula "xiuxiuejar", i és una paraula que és una onomatopeia, i que ella mateixa, doncs representa el so, no? (Parlar així): xxx… xiu-xiu-xiu, fluixet. [Clar.] I també trobo molt bonic el mot "enraonar". "Qui molt enraona poc entona", que és una frase que diem a l'Empordà. La trobo molt curiosa, perquè "enraonar", doncs que ve del llatí, no?, que vol dir 'raó', 'ràtio' o 'càlcul', doncs em sembla curiós que… (és) com si el parlar fos raonat, fos calculat.
4:52 Andreu:
Exacte. A mi m'agrada molt també, aquest verb, tot i que si dic la veritat, no l'utilitzo gaire en el meu dia a dia, però m'agrada molt perquè té aquest matís de parlar de manera civilitzada, no?, de manera educada i amb la finalitat de fer com una anàlisi o arribar a alguna conclusió, no?
5:11 Sara:
De dir quelcom amb seny.
5:12 Andreu:
Sí, de dir alguna cosa amb seny, exacte.
5:15 Sara:
I a tu, quines t'han agradat, Andreu?
5:17 Andreu:
Doncs a mi m'agrada especialment "aixopluc". Per la sonoritat, o sigui, crec que és una paraula curiosa. Bé, totes ho són, no?, però "aixopluc" m'agrada especialment, i també m'agrada molt el gag que van fer la Sílvia i el Joan, en què surt la Sílvia a sota d'unes escales, que les fa servir d'aixopluc per a protegir-se de l'aigua de la regadora que llança el Joan.
5:43 Sara:
Són molt còmics.
5:44 Andreu:
Sí, em va fer riure molt.

El tema del dia

5:48 Andreu:
En l'episodi d'avui, el que voldríem és continuar aquest tema i parlar d'algunes altres paraules especialment boniques del català.
5:59 Sara:
Voldria fer una remarca, i és que potser, més aviat, és que són paraules que donen identitat el català, perquè són molt característi(ques), no? I perquè són curioses, també. Que, per tant, és una selecció de les paraules que més ens agraden.
6:24 Andreu:
Exacte. En el vídeo parlàvem de deu paraules que van resultar guanyadores d'un concurs popular que es va fer a Twitter, i ara, en aquest cas, hem fet nosaltres una selecció pròpia, d'acord? Bé, la primera paraula —si et sembla, començo jo—, és "andròmina". Una andròmina és un moble, un estri, no?, un objecte, que sol ser inútil o que està atrotinat, és a dir, un aparell que ha perdut la seva utilitat o que ja no està en bon estat, i per tant és senzillament un objecte que ocupa espai, no? I per exemple, al Mercat dels Encants, que és un mercat de segona mà de Barcelona molt conegut, pots trobar-hi moltes andròmines, i també relíquies.
7:01 Sara:
Doncs a mi m'agrada la paraula "ruixada", o també "ruixat", que això vol dir 'ploure intensament'. De la paraula "aixopluc", aquesta que sortia en el vídeo, també se m'acut el mot "galipàndria". (Una) galipàndria és un encostipat, que podem agafar-lo, clar, si no ens posem a aixopluc.
7:22 Andreu:
Exacte. Mira, sí, "galipàndria" també és una bona paraula. Molt bé, la meva següent paraula és "llúdriga". Una llúdriga és un animal mamífer que viu en el medi aquàtic, sobretot en rius. Aquesta paraula m'agrada perquè comença amb doble ela i perquè no s'assembla gaire a gairebé cap altra paraula en català. De fet, només hi ha dues paraules en el diccionari que acabin igual, que són "quadriga" i "baldriga", però són planes, no són esdrúixoles. O sigui, que "llúdriga" és també especial per això, no?
7:59 Sara:
És un animal molt curiós, és veritat.
8:02 Andreu:
Sí, i bé, també volia dir això, no?, que m'agrada la paraula, però també m'agrada molt l'animal, i per això l'he triat.
8:10 Sara:
Doncs jo he escollit la paraula "renec", que és una paraula o una expressió contra Déu, o contra alguna cosa sagrada, i això em fa pensar (que) el capità Haddock, en els còmics de Tintín, sempre deia renecs, com ara "ulls de poll!", "carallots!", i bé, tota una tirallonga d'insults.
8:30 Andreu:
Sí, i "llamp de llamp de rellamp de contrarellamp!". Sí… Bé, jo crec que actualment els renecs no són només contra Déu o contra alguna cosa sagrada, sinó que un renec és qualsevol paraula malsonant o paraulota que podem dir per queixar-nos, no?, quan estem a disgust i ens volem queixar d'alguna cosa.
8:54 Sara:
Rondinem, exacte, reneguem, d'aquesta manera.
8:58 Andreu:
No acabarem mai, eh, avui, amb les paraules? "Rondinar" també és molt català. Bé, la següent paraula que he triat és "llaüt". També comença amb doble ela, i aprofito per dir que vam fer un vídeo sobre com pronunciar la doble ela correctament en català. Us el deixarem a les notes del programa. Què és un llaüt? Un llaüt és un instrument musical de corda que té una caixa arrodonida per la part de sota. A mi m'agrada aquesta paraula pel que he comentat, no?, que comença amb la doble ela, i per la u amb dièresi. S'escriu amb u amb dièresi. I en general m'agraden aquestes paraules que agraden amb "-ut", no?, com ara "panxut", que vol dir 'que té molta panxa', o "barbut", que és 'que té molta barba'.
9:47 Sara:
Que curiós. Doncs jo escullo la paraula "fressa", que la paraula "fressa" és un soroll, és un brogit continuat, i que la trobo molt curiosa, perquè fer soroll, no?, representa una cosa gruixuda, i en canvi aquesta paraula, doncs ho fa així, d'aquesta manera tan delicada, tan poc sorollosa: "fressa". Podem dir, per exemple: "Xxxt! No facis fressa, que els nens ja dormen i no vull que es despertin a aquestes hores".
10:16 Andreu:
Sí, ja tens raó, és curiós. Molt bé. La següent paraula és "baldufa". Una baldufa és una joguina de fusta que com a mínim utilitzàvem nosaltres quan érem petits, i les generacions anteriors, i que és… bé, més ampla per dalt i més estreta per baix, i el que fa és giravoltar sobre si mateixa a terra. Hi ha una expressió que és "fer anar" o "fer ballar com una baldufa", que vol dir 'fer anar, algú o alguna cosa, d'una banda a l'altra', no? Per exemple, en la burocràcia, no?, quan t'envien d'un lloc a un altre a portar un paper, doncs et fan ballar com una baldufa.
10:54 Sara:
Sí, et fan fer voltes. I també pot voler dir 'dominar', és a dir, 'fer fer a algú tot el que volem'.
11:02 Andreu:
Exacte. Quina és la teva següent paraula?
11:06 Sara:
La meva és "dolçaina", amb ce trencada. És un instrument medieval de fusta que fa un so molt molt agut, i a mi no m'agrada gaire com sona, perquè fa un so molt estrident, com les gralles, que he de reconèixer que no les suporto, i demano perdó a tot el món casteller.
11:24 Andreu:
A veure, s'ha de dir que també la gralla, que és potser l'instrument més icònic, no?, del món casteller, és força estrident. Però bé, ja va bé per als castells, això. Molt bé, la meva següent paraula és "eriçó". Un eriçó és aquell animaló tan bufó, no?, que està recobert de punxes i que es fa una bola per protegir-se. I aquesta paraula m'agrada especialment perquè té una ce trencada, com "dolçaina", i també, com en el cas de "llúdriga", perquè m'agrada molt l'animal en si.
12:03 Sara:
La meva és "carquinyoli". És una pasta seca molt dura i torrada. El carquinyoli és típic de Vic i de Cardedeu, si no m'equivoco. I jo em pregunto: per què existeix (unes postres) així, que has de rosegar? És molt millor els panellets i els brunyols, no?
12:21 Andreu:
No sé què és millor, però si tens una mala dentadura…
12:25 Sara:
No va bé. És sec com una mala cosa.
12:28 Andreu:
Sí, de ben segur que el carquinyoli no és la millor opció.
12:30 Sara:
I la següent?
12:31 Andreu:
La següent paraula és "gínjol". "Gínjol", la primera amb ge i la segona amb jota. El gínjol és un fruit comestible que, molt probablement, la majoria de nosaltres ja no sabria ni identificar, però que molts coneixem de l'expressió "estar més content que un gínjol", que vol dir, senzillament, 'estar molt content, molt eixerit o molt alegre'.
12:55 Sara:
Que curiós. La meva penúltima és "espiadimonis". També és un nom per a referir-se a "libèl·lula", que és aquell insecte tan llarg i prim que vola prop de l'aigua. I fixa't, ara faré una mica de professora, que és una paraula composta, i que això és molt característic del català, no? "Espia-dimonis", que és un verb en tercera persona del singular seguit d'un nom en plural.
13:24 Andreu:
Doncs mira, sí. Aquestes paraules, la veritat és que són molt boniques, i "espiadimonis", jo he de dir que és una de les meves preferides, també, perquè em fa molta gràcia, no?, perquè ve de "espiar els dimonis", no?, o sigui, se suposa que és un animaló, un insecte, que té la capacitat d'espiar… doncs això, els dimonis, no? No sé, sempre m'ha semblat una paraula molt curiosa.Molt bé, i l'última de la llista és "brúixola". Una brúixola és un aparell, que tothom coneix, que assenyala el nord, i que per tant serveix per a orientar-se. I a mi m'agrada especialment, aquesta paraula, perquè em recorda la paraula "bruixa", no? També perquè és una paraula esdrúixola, que també és una paraula que m'agrada. Mare meva, això és un bucle, eh. Cada paraula ens porta a una altra paraula…
14:13 Sara:
És un no parar.
14:15 Andreu:
Doncs Sara, aprofitant que et tenim a tu aquí com a filòloga, i parlant de paraules, crec que és important que recordem avui, aquí, la figura de Pompeu Fabra, no?
14:26 Sara:
Oi tant! Del Gran Pompeu Fabra!
14:26 Andreu:
Exacte. El Mestre.
14:28 Sara:
El Mestre.
14:39 Andreu:
El vam esmentar en el vídeo, però molt per sobre, i llavors, penso que ara tenim uns minuts per parlar-ne més detingudament.
14:38 Sara:
Sí. Tu què en saps, de la seva vida?
14:41 Andreu:
Bé, jo sé que Pompeu Fabra va néixer al barri de Gràcia, que és el barri on visc jo actualment, a Barcelona, però ell va néixer a Gràcia quan encara era una vila independent, no?, i no formava part de Barcelona. Va néixer el 1868, si no m'equivoco, i va morir el 1948. Això per un costat, i el més important és que va ser un gramàtic i lexicògraf, també, perquè va fer diccionaris, i… bé, que era un gran aficionat de les llengües en general, des de ben petit, però sobretot del català, no?
15:18 Sara:
Exacte. Ell sempre creia que el català també s'havia de poder equiparar, comparar, a les altres llengües europees.
15:27 Andreu:
Hi ha un documental sobre Pompeu Fabra en què expliquen que, de petit, Pompeu Fabra era aficionat a les llengües juntament amb un amic seu i que solien anar al port de Barcelona per sentir veus estrangeres, no?, i per veure en quina llengua parlaven i a veure si els podien entendre. I no només això, sinó que jugaven a soldats de plom, però d'una manera diferent, i és que s'inventaven llengües perquè aquests soldats parlessin en llengües diferents.
16:00 Sara:
Ostres, quin geni!
16:02 Andreu:
Llavors, això ja demostra que de ben petit tenia una mentalitat, doncs molt oberta cap a tot el que són les llengües, no?, i la diversitat lingüística, i fins i tot una ment, doncs, creativa, no? I bé, la qüestió és que Pompeu Fabra no va estudiar cap carrera de lletres, ni Filologia ni Humanitats, sinó que va fer Enginyeria Química, però la vida el va portar a dedicar-se a les lletres, no?
16:28 Sara:
Exacte. Sí, també em sona que va fer de professor a Bilbao, de químic, però bé, el que més destaca és la seva feina, la lingüística, i és que ell creia que el català s'havia de poder equiparar o comparar a les altres llengües europees, i això està molt. De fet és el 1911 que s'inicia… doncs la feina de l'Institut d'Estudis Catalans, amb la Secció Filològica, i és quan es comença la reforma de la llengua catalana.
16:59 Andreu:
Exacte. Aquí potser cal una mica de context, no?, i és que fins aleshores no hi havia una gramàtica ni una ortografia ni un diccionari diguéssim normatius que tothom pogués fer servir com a referència, no? Que fossin oficials, d'alguna manera. I per tant, hi havia diferents corrents i els escriptors que escrivien en català, doncs ho feien…
17:22 Sara:
Com podien.
17:23 Andreu:
Com podien, no?, i a vegades utilitzant ortografies diferents, etc., no? I… doncs al final, amb la creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, doncs es va assumir l'objectiu de crear una normativa per a la llengua catalana, no? I aquest va ser l'encàrrec que van fer a Pompeu Fabra.
17:42 Sara:
Exacte. De fet, no totes de les seves propostes van ser acceptades. Em sembla que alguna cosa relacionada amb un participi, o amb les hacs… no van acabar d'agradar. Però bé, de mica en mica aquestes propostes es van anar consolidant en la societat.
18:02 Andreu:
Sí. De fet, ara que has dit això de les hacs, això va ser perquè ell tenia coneixements d'italià, i com que en italià s'havien suprimit les hacs, ell va fer la proposta de suprimir-les també en català, però al final aquesta proposta no va quallar.
18:18 Sara:
No va agradar gaire.
18:19 Andreu:
No va agradar, no va ser acceptada per la comunitat acadèmica, no?, i… doncs per això encara mantenim moltes hacs que no es pronuncien, però que sí que s'escriuen.
18:29 Sara:
Exacte, sí. Hem de pensar que també eren força conservadors, a l'hora de fer modificacions, i que sovint es remetien, anaven, a la llengua medieval per trobar els orígens de la norma. [Exacte.] Em sembla que el 1934 fins i tot va ser president dels Jocs Florals, però malauradament, quan va començar la Guerra Civil, va marxar a l'exili.
18:54 Andreu:
Exacte. El 1939 comença la dictadura de Franco, i Pompeu Fabra, doncs com a catalanista, va haver d'exiliar-se a França. I bé, doncs va passar allà la resta de la seva vida, i de fet, va morir a Prada… i és enterrat, a Prada de Conflent, i una dada curiosa és que va voler escriure el testament en català, però per fer-ho va haver d'anar a Andorra, que era l'únic lloc on es podia fer un testament en català, no?
19:28 Sara:
I què en sabem, de la seva obra? O quin és el seu llegat?
19:32 Andreu:
Doncs, a veure, com hem dit, l'encàrrec que li va fer l'Institut d'Estudis Catalans va ser fer una ortografia, un diccionari i una gramàtica, no? I bé, la normativa actual, que ha estat renovada, està basada en això que va fer Pompeu Fabra: en les normes ortogràfiques, el diccionari i la gramàtica.
19:52 Sara:
Sí. Em sembla recordar que en va escriure fins de 6, de gramàtiques, i que la "Gramàtica catalana" del 1918 va ser un encàrrec de l'Institut d'Estudis Catalans, i que, mireu, és la referència normativa principal fins a la publicació de la nova gramàtica del 2016. És a dir que durant (pràcticament) 100 anys va ser encara aquesta la referència normativa principal.
20:21 Andreu:
Imagina't. Déu-n'hi-do. I, clar, arribats aquí, ens hem de preguntar: i per què és tan tan important, no?, la figura de Pompeu Fabra? Jo crec que va cobrar importància, doncs, mirant-ho en retrospectiva, no?, després de 40 anys de dictadura, quan es va acabar, la dictadura de Franco… Clar, és que hem de tenir present que durant la dictadura el català va estar prohibit en l'esfera pública durant molts anys. Estava prohibit en l'educació, va estar prohibit en les publicacions, en els mitjans de comunicació, no?, parlar en català. Per tant, havia quedat reduït a l'esfera privada. La gent només el podia parlar a casa. Després, en els últims anys de dictadura sí que es va anar relaxant tot, però bé, la qüestió és que un cop es va acabar, hi va haver com tot el moviment de recuperar aquesta llengua, i va ser gràcies a l'obra de Pompeu Fabra, que va deixar una ortografia, un diccionari i una gramàtica, que es va poder començar a treballar per tornar a implantar la llengua en tots els sectors de la societat.
21:26 Sara:
Així és. Normalitzar-la i normativitzar-la, també.
21:30 Andreu:
Exacte. Per tant, el seu llegat va ser el que va permetre que el català pogués ser una llengua apta per fer… tot, per fer-ho tot, bàsicament, a finals del segle passat.
21:42 Sara:
Sí, li devem dues coses principals: una és que va excloure els castellanismes presents que hi havia tant en la llengua oral com en l'escrita, i l'altra és que també va incloure tots els termes dialectals en català perquè tinguessin una representació.
21:56 Andreu:
Sí. Bé, no tots, perquè en un diccionari no hi poden cabre… en un diccionari normatiu no hi poden caber tots els mots dialectals, no?, però sí que va tenir una perspectiva… [Molt oberta.]. De respectar les diferents varietats dialectals.
22:10 Sara:
Deia Olwer que Fabra va aconseguir que el català fos una llengua de cultura, un vehicle d'ensenyament i també instrument de govern.
22:20 Andreu:
Exacte.

L'expressió de la setmana

22:21 Andreu:
Doncs parlant de Pompeu Fabra, avui hem de recuperar una citació, de Pompeu Fabra, que ja vam comentar en un episodi anterior però que s'escau molt amb la conversa d'avui, i és "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança".
22:41 Sara:
Què vol dir?
22:42 Andreu:
Aquesta frase el que vol dir és que cal ser perseverant…
22:46 Sara:
Constant.
22:47 Andreu:
Constant, diligent, no?, i no abandonar mai la feina, treballar contínuament, i tampoc abandonar l'esperança, o sigui, no abandonar, no perdre la fe en allò que creus, no?, en l'objectiu, en la finalitat que persegueixes.
23:01 Sara:
Sí. Aleshores, la podem aplicar al nostre dia a dia, quan volem aconseguir petites metes i ens plantegem objectius a curt o a llarg termini. Doncs sí, és una frase molt bonica.
23:12 Andreu:
Sí, perquè és això que dius, no?, la pots aplicar a, potser, tots els àmbits de la vida, o a molts àmbits, però a mi m'agrada aplicar-la sobretot a la qüestió de la llengua, no? Cal no deixar de treballar per la llengua i tampoc (deixar) de creure en el futur de la llengua.

Easy Catalan recomana

23:33 Andreu:
Doncs el documental que hem esmentat abans es diu "Fabra, diccionari d'un home sense biografia". Es diu així perquè Fabra, parlant de si mateix, va dir una vegada que ell portava una vida gris(a), sense biografia, no?, com restant-se importància. O sigui, això demostra que també tenia una gran… un gran sentit de la humilitat, no? Doncs és un documental que està molt bé, s'hi expliquen moltes de les coses que hem comentat ara, i a més de manera molt… [Amena.] Molt clara. Per tant, us el deixarem també a les notes del programa.
24:09 Sara:
Me l'apunto!
24:10 Andreu:
I avui, Sara, ens portes una altra recomanació, veritat?
24:13 Sara:
Sí. Us voldria parlar de la pàgina web "RodaMots". "RodaMots" ens recomana cada dia un mot, i està molt bé, perquè parla de paraules, en dona la definició i a l'hora en posa un exemple, o també busca en quins llibres de la literatura catalana s'ha utilitzat aquella paraula. Per quins autors. Us recomano inscriure-us al seu butlletí setmanal, així rebreu cada setmana els mots que han escollit.
24:43 Andreu:
És una manera, també, d'aprendre una paraula nova cada dia, no? "Cada dia un mot", que és l'eslògan de "RodaMots"… Doncs sí, sí, està molt bé.
24:52 Sara:
Cada cop són més curioses i rebuscades. Val a dir que ja fa uns anys que estan en marxa, així que m'imagino que els costa més buscar unes paraules que no s'hagin utilitzat i que estiguin gairebé en desús. Així que preneu(-ne) nota.
25:06 Andreu:
Molt bé, Sara, doncs crec que podem deixar l'episodi aquí. [Ooh.] La veritat és que hi ha moltes paraules per comentar i no acabaríem mai. Potser podem dedicar un altre episodi a paraules singulars, paraules que ens agraden especialment de la llengua catalana, o a parlar de qualsevol altre tema! Estàs convidada quan vulguis.
25:28 Sara:
Moltes gràcies. Fins la propera.
25:30 Andreu:
Fins la propera. Gràcies per venir. Adeu!
25:33 Sara:
Fins aviat! Adeu, Andreu!