2: Fem-la petar!

The Easy Catalan Podcast

www.easycatalan.fm

La Sílvia viu en un poble petit que no té carrers. L'Andreu és de camp, però actualment viu a Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya. En aquest episodi parlem dels punts forts i els punts febles del fet de viure en zona rural i en zona urbana: tranquil·litat, serveis, contacte social i contacte amb la natura, oportunitats laborals... Què és millor? I vosaltres, sou més rurals o més urbanites? Envieu-nos notes de veu o comentaris escrits a través de les xarxes socials o a podcast@easycatalan.org.


Dona'ns suport a través de Patreon i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.)


Descarrega la transcripció


Notes del programa


  • Episodi del podcast d'Easy German sobre el català i la diversitat lingüística (web del podcast)
  • Easy Languages (canal de YouTube)


Despoblament i repoblament


Altres

  • La Caçadora de Masies reivindica el valor cultural de les masies, les tradicionals cases rurals catalanes. (Perfil de TwitterInstagram i notícia relacionada).
  • turismedelleida (compte d'Instagram de Turisme de Lleida, la capital de Ponent, envoltada de camps d'arbres fruiters i de zones verdes)


L'expressió de la setmana


1) fer-la petar ('conversar, entretenir-se enraonant')

Exemple: "Sempre que quedo amb les meves amigues és per fer-la petar. Només quedem per parlar."


2) parlar pels descosits ('parlar excessivament, parlar molt')

Exemple: "Quan parlo amb la meva àvia per telèfon no hi ha manera d'acabar la conversa, perquè ella parla pels descosits i passa d'un tema a un altre."


Easy Catalan recomana


Transcripció

Introducció

0:13 Sílvia:
Hola!
0:14 Andreu:
Hola, Sílvia, com estàs? [Bé, i tu?] Molt bé, molt content, que ja som al segon episodi del podcast!
0:20 Sílvia:
Sí! Va tenir molt bona rebuda, no?
0:23 Andreu:
Jo crec que sí! De fet, hem rebut comentaris per totes les xarxes, no?
0:27 Sílvia:
Sí! Sí, sí. He vist que la gent es posava molt contenta. A més a més, hem tingut molts seguidors nous al canal de YouTube, també, o sigui que genial!
0:37 Andreu:
Fantàstic! Doncs potser podem llegir alguns comentaris que hem rebut, per exemple a YouTube l'Anthony Thompson diu que li encanta escoltar els podcasts en el seu idioma, l'anglès, i havia buscat un podcast en català, però no n'havia trobat cap, i mira, ara ja en un.
0:55 Sílvia:
Fantàstic, veus?
0:56 Andreu:
I... d'altres comentaris?
0:58 Sílvia:
Per exemple, a Instagram ens va parlar una noia, la Bela, i ens va dir: "Em va agradar molt el podcast. Seguiu així! Podeu fer episodis sobre coses culturals, d'autoestima, tècniques d'aprendre idiomes ràpidament...".
1:12 Andreu:
Bé, sí, ja ho vam dir, no?, en el primer episodi o en el tràiler, que volem parlar precisament de cultura, evidentment, de la cultura dels Països Catalans, però també de l'aprenentatge de llengües, de la llengua catalana...
1:24 Sílvia:
Sí. Potser ara aquest temps en què estem vivint, potser és un tema bastant interessant, ara mateix.
1:29 Andreu:
I també, a Twitter, l'Spence diu "I subscribed so fast!" ('M'hi he subscrit de seguida!').
1:33 Sílvia:
Això és el que heu de fer tot(s), eh!
1:36 Andreu:
Exacte. I, bé, ens han escoltat per tot arreu, Sílvia. Ens han escoltat en llocs de tot l'Estat espanyol: ens han escoltat des de Catalunya, des del País Valencià, el País Basc, Madrid, les Illes Balears, Andalusia, Castella i Lleó i Galícia, de moment.
1:56 Sílvia:
Oooh! Molt bé, molt bé!
1:59 Andreu:
I de molts països, també. Ens han escoltat des de... vaja, és que moltíssims països: des dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Mèxic, Àustria, Rússia, Brasil, Suïssa, perdó, Suècia, Bielorússia, Colòmbia, Japó, les Filipines, Polònia, Canadà, Xile, Curaçao, República Txeca, Hong Kong, Hongria, Irlanda, Letònia, els Països Baixos, Perú, Corea del Sud, Suïssa, ara sí, Turquia, Uruguai i Veneçuela!
2:28 Sílvia:
Renoi, hem (fet) la volta, no?
2:33 Andreu:
Sí, sí. És que ens han escoltat per tot el món!
2:35 Sílvia:
Ooi... Ara m'ha fet vergonya.
2:38 Andreu:
No, vergonya per què?
2:40 Sílvia:
No sé. Oh, molt bé, molt bé. Quina il·lusió, no?, que arribem molt lluny!
2:48 Andreu:
Sí, sí. I, vaja, que fa tres dies que vam llançar el primer episodi.
2:52 Sílvia:
Molt bé. Molt bé, genial, fantàstic.
2:56 Andreu:
I, bé, també hem de comentar que aquest és el tercer podcast de la família de podcasts d'Easy Languages, després del d'Easy German i del d'Easy Greek, i també hem de dir que pròximament n'hi haurà més.
3:08 Sílvia:
Exacte! Es van animant, (de) mica en mica es va animant tothom a fer podcasts.
3:13 Andreu:
Exacte. I, vaja, Sílvia, jo estic content perquè Easy Catalan és com el germà petit d'aquesta família...
3:19 Sílvia:
Completament!
3:22 Andreu:
Però, vull dir, que estic content perquè tot i ser germà petit, és el tercer d'aquests idiomes de la família d'Easy Languages en fer un podcast, vull dir que això s'ha de celebrar, també.
3:32 Sílvia:
Sí, sí, sí. molt mèrit, molt mèrit també que (hi siguem)... Genial! I, Andreu, saps si la gent ha fet servir gaire el Transcript Player?
3:41 Andreu:
Doncs sí, penso que sí, vaja, és que aquesta funció no la vam comentar en el tràiler ni en el vídeo perquè aleshores encara no estava incorporada, però sapigueu que teniu la funció de traducció automàtica, de manera que mentre seguiu la transcripció, mentre la llegiu i escolteu el podcast, podeu activar la traducció a tots els idiomes que inclou el Transcric Player, que són moltíssims, són un fotimer de llengües.
4:08 Sílvia:
Sí, n'hi ha moltes. Segur que trobeu alguna llengua que parleu. Si no és la vostra materna, segur que hi ha una llengua que parleu. I a més a més, comentar-vos que aquesta transcripció que teniu disponible només serà disponible en els tres primers episodis que fem de podcast. A partir de llavors ja només serà disponible per a les persones que són (membres de Patreon), que són de la comunitat d'Easy Catalan. A més a més, per als (membres de Patreon) hi ha contingut exclusiu.
4:36 Andreu:
Correcte. Aquest contingut exclusiu és una estona que gravem extra al final de cada episodi, en què parlem d'altres qüestions, la Sílvia i jo, i aquesta estona extra, doncs, és el que ha dit la Sílvia, només està disponible per als membres de Patreon. Bé, i avui també volíem comentar que avui, dia 13 de març, que és el dia en què gravem aquest episodi, Easy German, en el seu podcast, ha publicat un episodi en què parlen precisament del nostre podcast, de podcast d'Easy Catalan, també parlen de la llengua catalana, d'algunes dades, per exemple de quants parlants o on es parla aquesta llengua, i també de la diversitat lingüística.
5:14 Sílvia:
Oh! Molt bé, molt bé!
5:16 Andreu:
I, vaja, també ens hi podeu sentir a la Sílvia i a mi parlant en alemany.
5:19 Sílvia:
Després m'ho escoltaré, perquè encara no ho he sentit. Després m'ho escoltaré, a veure què diuen. Segur que és molt interessant.
5:29 Andreu:
Home, a veure, sempre fa il·lusió, no?, que parlin del català en un podcast tan important com el d'Easy German, que pel que tinc entès, ara mateix és el podcast número 1 a Alemanya en ensenyament de l'alemany.
5:43 Sílvia:
Exacte! Ho dius molt bé. Sí.
5:46 Andreu:
Doncs, Sílvia, tenim dos preguntes extra per a tu dels nostres seguidors, o sigui, són persones que volen saber alguna cosa més, encara, sobre tu. No n'hi ha hagut prou amb tot un episodi en què t'entrevistàvem... No, són dos preguntes breus. El primer és el James, que pregunta si sempre has parlat català a casa.
6:08 Sílvia:
Sí. Sí, sempre he parlat català. Tant amb els meus avis materns com els meus avis paterns parlava català, i amb els meus pares sempre hem parlat català... Per tant, sí.
6:21 Andreu:
Clar, perquè tu, en el primer episodi, deies que les teves llengües maternes són el català i el castellà, no? Aleshores potser el James es pensava que... bé, suposo que s'ha preguntat això per veure si a casa parleu les dos llengües o només una...?
6:35 Sílvia:
O sigui, de parlar, les parlem. Però habitualment sempre parlem en català. Vaig comentar que parlava les dues llengües maternes perquè, com la majoria de persones que han nascut aquí, a Catalunya, la llengua catalana i la llengua castellana són les dues llengües en què aprens a l'escola i (en què) pots veure la televisió, pots escoltar la ràdio i hi fas vida conjuntament.
7:01 Andreu:
Però si parlem de llengua materna en el sentit de la llengua que t'han ensenyat els pares, en el teu cas és el català, m'imagino.
7:07 Sílvia:
El català, exacte. Sí.
7:08 Andreu:
Molt bé. I després, un tal "scvila", aquest és el seu nom d'usuari, ens pregunta com vas conèixer i com vas entrar en el món d'Easy Languages.
7:19 Sílvia:
Ah! Doncs jo era seguidora d'Easy Languages perquè sempre m'ha semblat un projecte molt interessant i els seguia a les xarxes socials, al Facebook que tenen, i també em mirava de tant en tant vídeos del canal de YouTube d'Easy Languages. I un dia van publicar al Facebook dient que buscaven gent que comencés el projecte amb la seva llengua materna. Això volia dir que si per exemple parlaves, per exemple suahili, i aquesta era la teva llengua materna, doncs volien que tothom s'animés a fer vídeos i a començar diferents llengües que ara mateix no tenien, a Easy Languages. I vaig mirar a veure si hi havia i Easy Catalan, no em sonava que hi haguessin vídeos d'Easy Catalan, però ho vaig mirar, i vaig veure que no n'hi havia, i vaig pensar que potser seria una bona idea fer-ho, i per això va començar tot.
8:14 Andreu:
I eres conscient en aquell moment de tot el que arribaria després, o sigui [No!] de tot el que comporta... Perquè, clar, tu això ho vas començar individualment, però ara no ets només tu, sinó que som tot un equip de... vaja, i quants som, ja? Som tu, el Joan, la Paula, perdó, sí, la Paula ho ha estat fins fa poc, la Sophie, el Jack, la Mònica, la Sam i jo. Set persones!
8:37 Sílvia:
Sí. I a veure si s'anima més gent, o sigui, com més serem més riurem, vull dir... Sí, sí. A veure!
8:46 Andreu:
Mira, relacionat amb el tema de la diversitat lingüística, no?, és a dir, relacionant-ho amb l'episodi d'Easy German, en què parlen del nostre podcast i de la diversitat lingüística, des d'aquí animem a tothom que parli una altra llengua, sigui quina sigui, que no estigui encara present en el projecte d'Easy Languages, a fer el mateix que vas fer tu i a crear un nou canal. A mi m'agradaria molt que hi hagués Easy Occitan o Easy Basque o Easy Galician, per exemple.
9:14 Sílvia:
Seria xulíssim.
9:16 Andreu:
Ai, seria molt bonic. [Sí.] Doncs això, des d'aquí animem a tothom a fer el mateix pas que va fer la Sílvia, perquè és una manera, també, de conèixer... o sigui, de conèixer molta gent!
9:27 Sílvia:
I d'aprendre molt. S'aprèn moltes coses, no només de tècniques de gravació i de com fer els vídeos correctament, sinó també a aprendre moltes altres coses de cultura i llengües.
9:41 Andreu:
Bé, i ara passem al tema del dia, i avui tenim una altra novetat que hem de comentar, que és que ja tenim un "jingle" per a les nostres seccions!
9:48 Sílvia:
Molt bé!
9:51 Andreu:
Així que comencem...

El tema del dia

9:58 Sílvia:
Oooh! Que xulo! Molt guai!
10:01 Andreu:
T'agrada?
10:02 Sílvia:
Sí! Sí, m'agrada molt!
10:05 Andreu:
Bé, li hem d'agrair, a la Patrícia, la meva companya de feina, que hagi accedit a posar-hi la veu per fer aquest "jingle" fantàstic.
10:12 Sílvia:
Que bonic. Moltes gràcies!
10:15 Andreu:
Molt bé. Doncs el tema del dia és sobre la vida al camp i la vida a la ciutat, perquè en l'entrevista que et vam fer en el primer episodi, tu vas comentar que vius al camp i... vaja, no ho vam comentar, però jo visc a ciutat, visc a Barcelona, ja des de fa deu anys, més o menys.
10:32 Sílvia:
Però abans havies viscut al camp?
10:34 Andreu:
Sí. Exacte, o sigui, jo soc de camp. És a dir, aquest capítol, aquest episodi no serà una batalla sobre què és millor, si viure al camp o viure la ciutat, perquè jo visc a ciutat, però soc més partidari de la vida al camp. O sigui, això ja ho vull deixar clar d'entrada, perquè jo soc nascut al camp.
10:54 Sílvia:
Així no què hem de discutir. Ja ho tenim clar, Andreu!
10:59 Andreu:
Doncs apa, passem a L'expressió de la setmana! No, no, però... Vull dir que avui volem parlar d'aquest tema perquè tu vius al camp, jo visc a ciutat i... Vaja, crec que és un tema d'actualitat, també, perquè en els darrers anys, en les darreres dècades, a Catalunya hi havia hagut una tendència al despoblament de les zones rurals. És a dir, cada vegada hi havia més pobles amb població envellida, amb joves que se n'anaven cap a ciutat per trobar feina, no?, perquè allà hi ha més oportunitats laborals, per exemple... Però resulta que en els últims anys aquesta tendència s'ha invertit i, encara que sigui poc, les zones rurals a Catalunya estan guanyant habitants. Aleshores, és un tema d'actualitat, i per exemple a Twitter hi ha un canal, sí, un perfil de Twitter, que es diu Repoblem, us en posarem l'enllaç a les notes del programa perquè el mireu, i és un perfil que es dedica a difondre, per exemple, pobles que tenen negocis que es traspassen o masies, cases, que estan lliures per ser habitades i que estan en bon estat... És a dir, que difonen informació amb l'objectiu de repoblar pobles petits que han perdut habitants durant anys i anys.
12:21 Sílvia:
Sí. Aquí, al Berguedà, tenim molts exemples de pobles petits, i és que la majoria de municipis del Berguedà són pobles de menys de 500 habitants i moltes vegades, perquè no es tanqui una escola o perquè el poble tingui més habitants dels que té, es fan iniciatives com les que acabes de dir, com per exemple que el bar del poble, les persones que el portaven fins llavors es jubilen, i busquen llavors una família que se n'hi vulgui anar a viure, i normalment donen més ajudes, si la família, per exemple, ve i ja té fills, perquè llavors no només venen dues persones o una persona a portar el negoci, sinó que també porten els nens, i per tant els nens aniran a l'escola del poble i això voldrà dir que l'escola tindrà un mínim d'alumnes per poder encara mantenir-se oberta.
13:12 Andreu:
Sí, jo ho trobo un projecte fantàstic. O sigui, ho trobo... Bé, tots aquests projectes, no?, que difonen les oportunitats de viure en les zones rurals. Doncs per preparar aquest tema he buscat una mica de dades que ens poden ajudar. Per exemple, doncs, quina proporció de la població de Catalunya viu en zones rurals i (quina viu) en zones urbanes, no? Actualment la població de Catalunya quina és, Sílvia? Tu saps la dada?
13:41 Sílvia:
Set milions i mig?
13:44 Andreu:
Sí. O sigui, últimament hem sentit aquesta dada de set milions i mig, però l'any 2020 ja érem set milions coma set.
13:51 Sílvia:
Ah! Així som més!
13:54 Andreu:
Exacte. 200.000 persones són moltes persones, és a dir, és més que tota la població de la ciutat de Lleida!
14:01 Sílvia:
Sí, sí.
14:02 Andreu:
Doncs actualment som més de 7,7 milions de persones i el 90% de la població viu a la zona metropolitana de Barcelona i les comarques costaneres, mentre que el 10% viu a la Catalunya interior.
14:18 Sílvia:
El 10% som els bons. No, no, és broma!
14:25 Andreu:
Jo no volia dir això, però...
14:26 Sílvia:
Tothom és bo, però imagina't tu, aquest 10% que no som a l'àrea metropolitana, els esforços que hem de fer per no viure-hi, no? Perquè, vull dir, tots els avantatges que (té) la gent que (viu) a l'àrea metropolitana, nosaltres no els tenim.
14:43 Andreu:
Una altra cosa és el percentatge de població que viu en zones rurals i la que viu en zones urbanes, que aquesta és una altra dada [Ah, d'acord.], d'acord? I és que a Catalunya hi ha 947 municipis, però la població rural és molt poca, perquè la majoria de ciutadans, que són més del 95%, es concentren en 300 municipis de més de 2.000 habitants, i aquests són considerats població urbana.
15:11 Sílvia:
Més de 2.000 habitants és població urbana?
15:14 Andreu:
Oficialment es considera que a partir de 2.000 habitants és població urbana, i menys de 2.000 habitants població rural, d'acord? [D'acord.] També cal dir que aquesta tendència que s'ha revertit de despoblament es troba sobretot, és a dir, les zones que s'estan repoblant són sobretot Olot, Balaguer, Tàrrega, B[ɛ]rga... B[e]rga, perdó, Berga...
15:39 Sílvia:
Ja estava a punt, eh! Ja estava a punt.
15:42 Andreu:
... i Puigcerdà, que això inclou, doncs, la zona on vius tu, no?
15:45 Sílvia:
Clar. Exacte, exacte.
15:47 Andreu:
Per tant, bones notícies, o males, no ho sé, ja m'ho diràs tu.
15:51 Sílvia:
No, no, bones, bones! Sempre és bo. Sempre és bo que vingui gent. Sí, oi tant! Perfecte.
15:55 Andreu:
Aleshores, jo et volia preguntar una mica més sobre el lloc on vius tu, si és un poble o no és un poble, és a dir, vius a pagès, vius en un poble de menys de 2.000 habitants...?
16:06 Sílvia:
Jo visc a un municipi que no té carrers, o sigui, no és que hi hagi un nucli, un pilot de cases que són juntes i llavors hi ha un carrer que les comunica totes i tots estem allà al mateix punt, sinó que cadascú té una casa, una casa de pagès, i les cases són disseminades. Això vol dir que estan allunyades l'una de l'altra. Els veïns que tinc més pròxims estan, no sé, a un quilòmetre? Mig quilòmetre? Llavors, tenim moltes cases, perquè em sembla que som... habitades, en el municipi, em sembla que en tenim unes 70-80, però no som... no tenim un lloc com una plaça, com si diguéssim, no hi ha una plaça que és el centre del poble i uns carrers amb el típic d'un poble. Sí que tenim, per exemple, un local social, que és com un pavelló en què celebrem les festes, hi ha un poliesportiu al costat, (bé) un poliesportiu, una pista poliesportiva que hi pots anar a jugar a bàsquet i futbol i tennis i hi ha diferents equipaments, però... no és un poble com a la gent normalment es pensa.
17:22 Andreu:
D'acord. I, aleshores, tu consideres que viviu a pagès o... és a dir, per tu, "viure a pagès" defineix el lloc on vius, o diries més aviat que vius al camp?
17:34 Sílvia:
Jo sempre dic que visc a un poble molt petit.
17:37 Andreu:
D'acord. No, t'ho pregunto perquè "viure a pagès" és una manera de dir que vius al camp, no?, però també implica, penso jo, que d'alguna manera la teva família es dedica a la pagesia, no?
17:49 Sílvia:
Sí. Sí, hi ha moltes cases, eh, del poble que són cases de pagès, es dediquen a l'agricultura o a la ramaderia i tenen camps o tenen bestiar i es dediquen això, i molta gent de la població treballa d'això, però també hi ha molta gent que viu al municipi, que viu al poble, que es dediquen a coses molt diferents, com per exemple jo, que soc professora d'alemany. Per tant...
18:11 Andreu:
Exacte. Per això, que per tu, no diries que vius a pagès, tot i que teniu tres horts, com vas dir, sinó que vius en un poble petit i et dediques a l'ensenyament de l'alemany. [Sí, sí.] D'acord.
18:23 Sílvia:
Ara s'ha inventat un terme per designar pobles com el meu, que es diu "micropoble". Però no m'agrada, tampoc.
18:32 Andreu:
Ah, no t'agrada? "Poble petit" és més bufó, no?
18:36 Sílvia:
És més bonic, no? Vull dir, "micro"...
18:39 Andreu:
Doncs ara volem parlar dels avantatges i els inconvenients de viure en un poble petit o... o en una gran ciutat, com és Barcelona, que és on visc jo, no? Aleshores, si vols comencem pels avantatges de viure en un poble. [D'acord.] Quins són, per tu, aquests avantatges?
18:58 Sílvia:
Doncs... A veure, el típic és que estem molt tranquils, o sigui, com acabo de dir, tenim els veïns a mig quilòmetre o un quilòmetre de distància. Per tant, la tranquil·litat és absoluta. Jo també vaig viure en una ciutat quan vaig estar estudiant, i tenir el veí a la paret del costat i que miri la tele mentre tu vols dormir, doncs tampoc no és l'ideal. Per tant, la tranquil·litat és important.
19:29 Andreu:
Sí. O tenir un veí de baix que és molt fan de la música tecno i fa festes d'aquestes de 24 hores, etc., tampoc és un...
19:40 Sílvia:
I no t'hi convida. O sigui, (el) pitjor és que no t'hi convida, no?
19:45 Andreu:
Jo crec que ho prefereixo, eh, que no m'hi convidi.
19:47 Sílvia:
D'acord, d'acord.
19:50 Andreu:
Molt bé. Aleshores, primer avantatge, la tranquil·litat... Què més?
19:56 Sílvia:
La qualitat de vida i de l'aire! Vull dir, a Barcelona, per exemple, com a gran ciutat, la qualitat de l'aire sempre és un problema i, per exemple, s'estan fent moltes mesures en contra de la circulació de cotxes, per millorar les zones verdes... I en canvi nosaltres normalment no (tenim) aquest problema. Perquè la qualitat de l'aire i de la vida és molt més saludable.
20:25 Andreu:
Sí, totalment. Jo, de fet, des que visc aquí, a Barcelona, que això ho he notat moltíssim, la qualitat de l'aire, o sigui, la contaminació ambiental i acústica, perquè hi ha molt de soroll, també. De fet, jo visc en un carrer que és força transitat, és només d'un carril, però és molt transitat, i si no tanco les finestres, és impossible concentrar-se, aquí. Vull dir, i després la contaminació ambiental, jo he arribat a passar per diferents carrers, o sigui, tapant-me la boca amb algun mocador o alguna cosa perquè hi havia tant de fum, que ho notes en l'aire, saps?, que hi ha molta contaminació.
21:01 Sílvia:
Ja, ja, ja. Sí, sí, sí.
21:06 Andreu:
I per mi això és un factor superimportant, o sigui, el dia de demà, quan hagi de triar on vull viure, és a dir, si he de canviar de residència, la qualitat pel que fa a contaminació acústica i ambiental, doncs... és un factor molt important.
21:23 Sílvia:
Sí. Una altra cosa que no sé si saps, Andreu, és que en els últims anys el fet de fer diferents carreteres, túnels i infraestructures diferents (fa) que la contaminació atmosfèrica de Barcelona se'n vagi cap a la zona d'Osona. [Ostres!] No sé si ho saps [No...]. No? Doncs hi han com uns corrents d'aire que abans no hi eren, pel fet d'aquestes noves infraestructures, o no sabria dir-te ara molt bé la raó exacta, i segons el temps que fa, segons els corrents d'aires que hi ha, la contaminació de Barcelona puja cap a Osona. Per tant, vull dir que, tot i que visquis lluny de la ciutat, de vegades tampoc no te n'escapes, eh.
22:06 Andreu:
Ja, ja. Que fort. Vaja, doncs, Osona no serà el lloc on aniré a viure.
22:12 Sílvia:
No, a veure, Osona és molt bonic, eh, vull dir, i és molt bo, però clar... Vull dir, la contaminació de les ciutats no només afecta la gent que viu a les ciutats, sinó que també pot perjudicar d'altres zones.
22:24 Andreu:
Déu-n'hi-do. Què més? Quins altres avantatges tenim, de viure en zona rural?
22:29 Sílvia:
Una cosa és el tema de l'habitatge. Això és un, jo crec, un avantatge i un desavantatge. El desavantatge és que l'oferta de l'habitatge és molt reduïda, no hi ha gaire oferta, no hi ha gaires cases i pisos per poder llogar o comprar, però l'oferta que hi ha és normalment molt més econòmica que a les grans ciutats. [Sí.] Vol dir que per 350 euros pots tenir un pis amb terrassa o jardí, més garatge, de dues habitacions, amb cuina i lavabo, a Berga, per exemple, i per 350 euros a Barcelona potser pots llogar una habitació.
23:14 Andreu:
Totalment. Sí, sí, és així, o per exemple jo conec gent que viu en un poble al costat de Lleida, en un poble petit, i que per 500 euros té un dúplex, és a dir, un pis que són dos pisos, amb dos terrasses i pàrquing inclòs, doncs, per 500 euros, no? Clar, això, a Barcelona, no ho tens ni de broma.
23:38 Sílvia:
No. (Bé), se'n riurien de tu, jo crec.
23:43 Andreu:
Sí. Sí, sí. I a més a més, doncs, tenen la tranquil·litat de viure en un poble, la qualitat de l'aire és més bona, etc., etc., no?
23:51 Sílvia:
Sí. Sí. Sí, exacte. Un altre avantatge que hi ha de viure a pagès o en un poble petit és que tens la natura al costat de casa. Vull dir, a les ciutats també hi ha natura, perquè també hi han parcs i hi han... per exemple, Barcelona té Collserola i molts altres parts a dintre de la ciutat mateix, però és diferent. Tenim molta natura i molt llocs on poder anar a fer esport i on poder descobrir indrets que potser no hi havíem estat mai.
24:26 Andreu:
Diferent no, és que no té res a veure, perquè sí que aquí, a Barcelona, tenim un parc, que és el parc de Collserola, que és molt gran i s'hi poden fer rutes a peu, en bicicleta... i està molt bé, però, és a dir, t'hi has de desplaçar, no ho tens a tocar com, o sigui, vivint on vius tu és que surts de casa i ja estàs en plena naturalesa, segurament.
24:45 Sílvia:
Sí. Sí, sí, sí.
24:46 Andreu:
No? Clar, en el meu cas, si vull anar a Collserola he d'agafar un tren o un autobús, primer, i després els parcs que hi ha són més aviat petits, excepte un, que és el parc de la Ciutadella, no? Doncs sí, jo estic totalment d'acord amb això, amb el contacte amb la naturalesa, és superimportant. I et puc confessar una cosa? [Sí, clar!] Jo, quan vaig a Lleida, o sigui, jo soc molt fan del Senyor dels Anells [Ah, molt bé!] i quan torno a Lleida i veig que tot és verd i que es respira aquesta tranquil·litat, saps?, a tot arreu i tal, em sento com un hòbbit que torna la Comarca. T'ho juro, o sigui...
25:28 Sílvia:
O sigui, podríem dir que Lleida és com la Nova Zelanda de Catalunya.
25:32 Andreu:
Bé, no ho sé, si es pot dir això, perquè no he estat a Nova Zelanda, però és a dir, sí.
25:37 Sílvia:
Home, però és el país dels hòbbits, vull dir, és allà on van gravar la pel·lícula!
25:42 Andreu:
Ah, per això ho dius! Sí, en aquest sentit, per mi, sí. O sigui... Jo torno a Lleida i em sento com un hòbbit tornant a la Comarca perquè tot és verd, és tranquil, no hi ha tant de trànsit i tanta... No ho sé, no?, tant d'edifici i tanta cosa com hi ha aquí, a Barcelona, a la zona metropolitana, i sí, sí, jo tinc aquesta sensació.
26:06 Sílvia:
Sí, sí. És que estic (segura) que per molta gent que viu a una gran ciutat, anar el cap de setmana o els dies que té festa a la natura és un plaer, o sigui és una cosa gairebé que és una obligació, no?, perquè ja no poden més i quan van allà és com un respir.
26:23 Andreu:
Algun avantatge més?
26:26 Sílvia:
Ah, sí, en tinc molts! [A veure.] Sí. Que, per exemple, si vius a una població petita tens més ajudes econòmiques. Per exemple, si et fas autònom. [Ah sí?] Sí. Si et fas autònom tens, normalment, una ajuda econòmica ja preestablerta, que la té tothom quan comença, però a més a més hi ha una ajuda econòmica si ets jove i si vius a un poble petit. O sigui, són dos avantatges més (als quals) pots accedir si et fas autònom. Per tant, si tu estàs empadronat a un poble petit i et fas autònom, tens una ajuda extra.
27:08 Andreu:
Doncs això està molt bé de saber-ho, perquè una altra dada que he trobat abans, mentre feia cerca, és que, clar, ara aquesta tendència del despoblament s'ha invertit i en part hi té a veure el fet que el 99,6% de les llars de Catalunya l'any 2019, o sigui, potser ara ja és el 100%, però l'any 2019 era el 99,6% ja tenien banda ampla, o sigui, tenien bona connexió a internet, saps? Llavors, això facilita també que tu com a treballador, si fas una feina com la teva, o com la meua, com a traductor, doncs pots treballar perfectament com a autònom des de qualsevol o pràcticament qualsevol punt del territori.
27:51 Sílvia:
Sí, exacte. Sí, sí que s'està... ara mateix està fent una campanya molt forta de poder fer arribar la fibra òptica a diferents racons, i estan intentant això, que totes les poblacions tinguin accés a internet, i més amb tot el tema del covid, que ara es potencia molt més el teletreball i fer totes les coses a través d'internet.
28:15 Andreu:
Més avantatges.
28:17 Sílvia:
Un altre avantatge és que, potser, fas més vida a casa, vull dir, potser per moltes persones això no és un avantatge, no?, perquè s'estimen molt més anar a passejar pels carrers o anar a mirar botigues...
28:32 Andreu:
En temps de pandèmia em sembla que la gent ja en prou, d'estar a casa.
28:35 Sílvia:
Però, eh!, si ets una persona que t'agrada estar a casa i que disfrutes simplement estant al sofà de casa o fent les teves coses, doncs és una cosa també bona.
28:49 Andreu:
I relacionat amb això hi ha un altre avantatge —relativament avantatge, eh?, després ho matiso— que és el fet que tens també més contacte personal amb la gent de l'entorn. [Ah, sí, sí.] És a dir,a Barcelona —a Barcelona o en una ciutat gran— vius envoltat de moltíssima gent, però alhora és molt habitual que no et parlis amb el veí del costat. És a dir, que amb la gent més propera, del barri mateix, no la coneguis, no t'hi parlis, no? En canvi, en un poble es coneix tothom, amb els avantatges i inconvenients que això té.
29:23 Sílvia:
Sí, sí. Sí, depèn de com siguin els veïns, no?, vols dir?
29:30 Andreu:
Sí. Sí, sí. No, però (és) allò que diuen que en un poble se sap tot... i aquestes coses.
29:36 Sílvia:
És veritat, és veritat. Sí, sí, se sap tot.
29:39 Andreu:
Molt bé. Pel que fa a les zones urbanes, és a dir, ja ho veiem que de viure en una zona rural hi ha moltes coses bones per dir, però vaja, viure en una zona urbana, doncs també té coses positives, entre d'altres, doncs que tens més oportunitats laborals, més oferta d'habitatge...
29:58 Sílvia:
I formativa, també.
30:00 Andreu:
Més oferta formativa, exacte, d'universitats i d'escoles professionals. Tens més oferta comercial i d'establiments per cobrir les necessitats diàries, molta més oferta cultural, és a dir, teatre, cinemes, [Molta més.] sales de concerts, biblioteques... És a dir, molta molta oferta cultural. I també tens, o sigui, infraestructura de més qualitat. Amb això em refereixo no només a habitatges, sinó també a edificis singulars, com ara aquí, a Barcelona, tenim la Sagrada Família, el Parc Güell, zones més de negocis, com el barri del 22@...
30:37 Sílvia:
El tema de les infraestructures també és molt important, perquè quan vius en una ciutat gran, el fet de recaptar més impostos als habitants fa que les infraestructures, carrers i tot el que s'ha de mantenir de la ciutat també tinguis molta més capacitat de poder-ho arreglar, perquè en moltes zones rurals el que els passa és que potser hi ha hagut alguna desgràcia o alguna catàstrofe natural o hi ha alguna cosa que s'ha espatllat amb el temps i tarden molt més a arreglar-ho perquè no hi han les ajudes o els pressupostos del municipi no donen per poder-ho arreglar, i per tant es tarda molt més. Per tant, sí, sí, o sigui, completament d'acord. Quan vius a una ciutat grossa, el pressupost i les infraestructures són un punt a favor.
31:22 Andreu:
Exacte. I aquí, doncs podríem parlar d'un inconvenient del món rural, que és que tens la necessitat de desplaçar-te sempre, sigui per abastir-te de productes o sigui per, en cas d'urgència, doncs haver de desplaçar-te lluny per anar a l'hospital o a un centre d'atenció mèdica, o que els serveis d'emergències triguen més a arribar... No?
31:44 Sílvia:
Sí, i també que normalment per anar fins a la feina, per exemple, molta gent s'ha de desplaçar, no?, que pot ser que tardin un quart d'hora, vint minuts o mitja hora amb el cotxe. El que passa és que jo també conec gent que viu, per exemple, a Barcelona i tarda mitja hora a arribar a la feina.
32:04 Andreu:
Totalment cert.
32:05 Sílvia:
I treballa i viu a la mateixa ciutat.
32:08 Andreu:
O més estona, eh? (Hi ha) gent que viu a la zona metropolitana i de casa a la feina una hora.
32:12 Sílvia:
Per això. Llavors, no sé. El tema d'hospital i tot això, que tens raó, però per la feina, per anar fins a l'escola o coses així, potser hi ha gent que més o menys és el mateix, eh? Vull dir...
32:24 Andreu:
Sí. Hi ha punts d'aquests que hem comentat que són relatius, eh, per exemple això de la privadesa, això que comentàvem ara... Després també el tema de l'aïllament i la soledat, perquè pots viure en un poble molt petit i molt aïllat, però vaja, tenir molt de contacte social amb els pocs veïns que tens, i pots viure en una ciutat molt gran i viure en plena soledat i molt aïllat, no? Per tant, això també és relatiu.
32:50 Sílvia:
Sí, sí. O al revés! Vull dir... Hi ha barris de Barcelona que abans eren com un poble i la gent del barri de tota la vida es coneixen i es saluden pel carrer com fem en els pobles petits. Per tant, depèn, depèn.
33:05 Andreu:
Sí, sí. Bé, doncs Sílvia, m'agrada molt fer-la petar amb tu sobre aquest tema, però ja anem tard i hem de passar a...

L'expressió de la setmana

33:18 Andreu:
I en aquest cas, avui l'expressió de la setmana tornen a ser dos expressions i no una, perquè... bé, igual que tu en l'entrevista, doncs, quan jo et vaig demanar una cançó, me'n vas dir 20, doncs a mi m'agrada parlar de més d'una expressió, perquè mira, també soc generós, no? I la primera expressió és "fer-la petar". [Ah, molt bé!] "Fer-la petar". "Fer-la petar" què vol dir? Quan una cosa, per exemple, explota, doncs peta, no? Un petard, quan explota, peta. O "petar" també es pot dir quan... Sí, quan una persona té molt d'estrès acumulat i en un moment determinat explota, doncs també podem dir que peta. Però "fer-la petar", figuradament, vol dir 'xarrar'. És a dir, és una manera col·loquial de dir "parlar", "conversar"... I, doncs, per exemple, això és el que hem fet tu i jo, l'hem fet petar una bona estona sobre, és a dir, sobre el fet de viure al camp o a la ciutat.
34:23 Sílvia:
La veritat és que jo tinc unes quantes amigues i ens encanta fer-la petar. Vull dir, sempre que quedem és per fer-la petar. Només quedem per parlar, o sigui, potser també fem altres coses, no?, anem a caminar o ens en anem a dinar juntes, però sobretot, sobretot, per xerrar, per fer-la petar.
34:44 Andreu:
Molt bé. Aleshores m'imagino que si només la feu petar, deveu parlar pels descosits.
34:49 Sílvia:
Sí. Sí. Algunes més que altres, però sí.
34:54 Andreu:
Què vol dir "parlar pels descosits", Sílvia?
34:57 Sílvia:
Doncs un descosit és quan a la roba se li ha desfet un fil i, per tant, la costura que tenies a la peça de roba no és completa, sinó que li falta un tros de fil i està foradada. Això és un descosit, és que un tros de la roba està descosida. I "parlar pels descosits" significa que aquesta persona parla molt. De vegades, ni calla. Només fa que parlar i parlar i parlar i parlar, i es diu que parla pels descosits. Parla fins i tot pels descosits de la roba.
35:33 Andreu:
Jo la trobo una expressió molt divertida, "parlar pels descosits". Perquè m'imagino algú parlant pel forat d'una samarreta, no?, a través del forat.
35:43 Sílvia:
Ara em diràs que no coneixes a ningú que parli pels descosits!
35:49 Andreu:
Oi tant! Mira, una persona que parla pels descosits és el James, que és un dels membres de Patreon [Sí, és veritat.] i l'altre dia vaig estar parlant amb ell pel Discord [Ah, molt bé!]. Vam estat xarrant, la vam estar fent petar pel Discord una bona estona, i sí, sí, és una persona que parla pels descosits, i de fet em va explicar que ell es considera de mentalitat més mediterrània que no pas anglesa, perquè ell és anglès, i que això, no?, perquè és molt de xarrar, de fer-la petar, de sortir fora, no?, de fer vida social i tot això. [Molt bé.] Doncs ell parla pels descosits.

Easy Catalan recomana

36:35 Andreu:
I lligant-ho amb aquesta conversa que vaig tenir amb el James pel Discord, la primera recomanació és això, el nostre canal de Discord, que hi podeu accedir si us feu membres de Patreon. En aquest canal tenim, en aquest espai, tenim canals de veu per poder parlar en directe, com ho estem fent tu i jo ara, Sílvia [Exacte!], també com a videoconferència, i també hi ha canals de xat i reculls de recursos per a continuar aprenent el català, per exemple reculls de diccionaris, reculls de cursos, enllaços...
37:10 Sílvia:
Sí, exacte. Us convidem a tots que vingueu al Discord, perquè em vaig emocionar molt, no t'ho vaig comentar l'altre dia, Andreu, però em vaig emocionar molt l'altre dia, que ja érem sis parlant alhora. Vam quedar, vam fer una trobada i estàvem parlant sis persones pel Discord, i vaig pensar: "Mira, mira que bonic, aquí, tots parlant català". No sé, m'agrada molt.
37:30 Andreu:
Va estar molt bé. I la segona recomanació és, Sílvia?
37:34 Sílvia:
L'Apparella't! No sé si ho coneixeu, però és un programa per trobar una parella lingüística. Tots els que estigueu aprenent català i vulgueu practicar el vostre català amb algú us podeu inscriure aApparella't, que s'escriu amb doble pe, perquè ve de "app", de l'anglès, d'"aplicació", Apparella't, i allà us buscaran una persona catalanoparlant que serà la vostra parella lingüística i hi podreu parlar "online", o sigui, en línia a través de l'ordinador.
38:04 Andreu:
Sí. Més que "us buscaran", la buscareu vosaltres mateixos, perquè funciona igual que les aplicacions per trobar parella sentimental, diguéssim, de "dating". Funciona igual, el que passa que és per a trobar una parella lingüística, d'acord? Aleshores tu, en aquesta aplicació, pots veure diferents perfils i doncs seleccionar aquells amb qui creguis que tens més afinitat. [D'acord.] Doncs ja ho sabeu, per fer-la petar i per parlar pels descosits, teniu el nostre canal de Discord i l'aplicació Apparella't. [Genial!] I ara, ja per acabar, doncs sapigueu que ens podeu escriure per les xarxes socials o ens podeu escriure un correu a podcast@easycatalan.org amb els vostres comentaris, les vostres opinions sobre el tema de la vida al camp o a la ciutat...
38:56 Sílvia:
Què sou, què sou? Procamp o prociutat? Heu de dir-ho!
38:59 Andreu:
Exacte. Ens ho podeu escriure o també podeu enviar-nos missatges de veu, i així els inclourem en els episodis [Fantàstic!]. Molt bé, doncs això és tot, Sílvia. Crec que ho podem deixar aquí.
39:13 Sílvia:
Molt bé. Doncs que vagi molt bé a tothom i ens tornem a sentir d'aquí a una setmana? [Dos setmanes] Dos setmanes, d'acord. Fantàstic [Doncs apa, que vagi bé!]. Molt bé. Adeu.
39:22 Andreu:
Adeu adeu.